Camillo Cima

Storia de Milan

Cuntada dal Meneghin alla Cecca

(1895)

 

 

 

 

* Prima che Milan el nassess

 

* Imperator Romani

 

* Sant Ambroeus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Prima che Milan el nassess.

 

Per comencià proppi dal prencippi te devet savè, la mia cara Cecca, che dusent o tresent mila ann fa, chì inscì, dove adess gh'è sta barca di mincioni, che ghe disen Milan, gh'era tutt'acqua, tutt'acqua, tutt'acqua!

I montagn (le nev, i giazzér, che adess s'hin ridott in scimma ai Alp, vegneven giò fina a Lecch, a Comm, a Sest Calend!

El Po, el Tesin, l'Adda e tutt i alter fiumm, eren on miss-masc tutt'insemma, che formaven on lagh, anzi on mar tra i Alp e i Appenin !

Allora la sariss andada ben domà per i pescadôr.... se ghe fussen staa, ma inveci de gent gh'era n'anca l'insegna e'1 sô e la luna vegneven sù lor de per lor, senza on can che ghe guardass in faccia.

Chissà che frecc, e che legria !

Alter che andá in Domm a sentì messa, o in Gallaria a somennà el bon temp!

Ghe sarà staa domà di gamber, di trutt, di agon, di inguill, e chissà mai, forsi on quaj pess de quij che s'è perduu la razza.

Dopo, a poch a poch e col passà di sècoj, i sass e la terra che vegneva giò di Alp, han comenciaa a cascià foeura el coo dell'acqua e l'acqua a ritirass; sarà vegnuu su magara on quai taramott, fatt l'è, che s'è formaa el terren, ha comenciaa a cascià l'erba e i piant, e peù dopo è compars i besti; di ors, di rinoceront e di cerf con di corni spropositaa: in fin i omen! E insemma ghe sarà staa anca i donn! Figuret se vorreven restà indree!

Do dove eren vegnuu?

Vattelapesca! Chi dis ch'eren vegnuu de l'Asia; chi dis che ogni paes ha veduu a nass i sò; fatt l'é che i scienziati ne sicuren che chì è vegnuu per i primm i Celti, che han casciaa via i Liguri, i Siculi e i Veneti (fina d'allora!).

Ma donca i Celti hin minga staa i primm, te par ?

Ma dimandegh on poo chi eren peù sti Veneti, sti Liguri, sti Siculi, che gh'era chì prima di Celti, e te risponden che hin quij che ha casciaa via i Pelasgi!....

E indree di Pelasgi gh'è pù nissun che sappia rampegà; se va a perdes in l'etaa di palafitt o della pietra, e chissà come l'è stada.

Donca ona volta che gh'è staa chi i primm omen, l'é natural che se sarann miss a fa quaicoss per trà in castell a pescà, andà a caccia, tegnì su pegor e porscèj, lavorà, la terra, piantà di baracch per sta a tecc e per difendes tant di besti feroci che allora eren minga in di gabbiott, come di lader che saveven nanmò cossa fuss la questura.

Chissà che vita de can! Chissà quanti volt se saran ciappaa per el coll per robass la pacciatoria, la cà o la morosa!

Brrr! Se sent a vegnì frecc a pensagh!

Torna all’inizio

 

 

 

 

Imperator Romani

 

La vigna di Milanes l'è seguitada di centennee de ann. La repubblica romana peró, dopo 800 ann de guerr, de trionfi, trovandes cont el cuu sul buttér, l'ha comenciaaa a scanchignaa: a sta tropp ben se diventa vizios.

El caratter fiero di vecc el s'è perduu per la polver; venieva su di generazion de mezz omen moll come la polentina; suefaa a divertiss, a lassà fá di mennatorron, a poch a poch han ridott la repubblica a dovè dipend di imperator, che vun pussee margniff o birbon de l'alter, n'han faa tonina.

I padron del mond g'aveven troppa carna al foeugh, e comenciava a calagh la legna per falla buj.

E peu qui benedetti barbari, antenati de Cecco Beppe, cressuu compagn di piattol, cercaven tutt i mezzì per slargass feoura, e l'era natural che l'Italia, con l'odor di bon cappon, la ghe fass tirà la gola a di martuff suefaa a condi la borlanda cont el sev.

I imperator romani per vess pront a tegnij indree, s'hin stabilii chì a Mìlan.

Anzi ghe n'è staa duu de imperator, milanés busecconi, ma duu imperator del lella; vun l'aveva fina compraa la carica all'asta, figuret ti! quand i soldaa aveven imparaa a mett sul trono quell che prometteva de pagài pussee.

Con sti béi prencipi l'impero no el podeva ,che andà in del ballon.

Costantin, che l'è l'imperator pussee ben vist di prêt perché in del 313 giusta chì a Milan, l'ha proclamaa la libertaa della religion cristiana, che i alter  imperator aveven perseguitaa a mort, el g'ha daa el colp de grazia a Roma, col trasportà la capital a Costantnopoli. E l'ann prima l'aveva inventaa ci crisargirio, che l'è quella gioja della ricchezza mobile del di d'incoeu!

Allora Milan l'è diventaa capital de l'impero d'Occident e Costantinopoli de quell de Orient.

Figurass che cuccagna per nun!

El guaj l'era che se andava giò, senz'accorges, vers la decadenza, e comenciava la confusion.

Quell nodà in la grassa, l'era minga faa per guzzá el talent, o rinforzà el caratter.

Chi dominava eren i soldaa e nun vedom anca ai noster di, elio quand domina i soldaa so fa pii nient de bon.

Però allora gh'è vorruu el so temp: intanta eren 500 ano che i sur Romani eren chì....!

 

Torna all’inizio

 

 

 

 

 

Sant Ambroeus

 

L'imperator romano occupaa in la guerra, o in del divertiss ai spall di suddit, el tegneva chi a Milan on governator che ghe diseven Vicari, e in di rob de gesa gh'era el Vescov: perche te devet savè, Cecca, che i vescov han comenciaa poch ann dopo Gesù Crist, de quand è capitaa chi san Barnaba o sant'Anatalon, a predicà la religion cristiana, che l'è stada accettada da tucc in poch temp anca a costo di martiri e di persecuzion.

E sta carica de vescov la dura anmò, dopo milla e votteent ann! De chi te capiree come hin organizzaa i pret e se i quatter gatt de la Lega anticlerical poden riussi a strappagh i radis! Ghe voeur alter!

A dagh on'importanza straordinaria a sta carica, è saltaa foeura sant'Ambroeus, nassuu n Francia, però de famiglia romana, che l'era chi come Vicari de l'imperator.

Miss de mezz per giustà i guàj cont i Arian, che credeven minga in la divinitaa de Gesù Crist, el s'è dimostraa tant giust, tant galantomm e pien de talent, ch'el popol l'ha vorsuu per forza ch'eI fuss lù el vescov; perchè in qui temp là el vescov l'era come on bon pader di popolazion, je istruiva, je protegeva contra i angarij di prepotent.

E peù, te vedet? allora serom nun che nominava el vescov: adess l'è el papa d'accord cont el governo e ne bolognen peù quell che ghe comoda a lor, magara on lavativ, senza nanca dimandann se semm content.

Come semm andaa innanz, vera Cecca?

Sant'Ambroeus l'era vun de qui omen de spalléra che capita de rar: minga tiraa su in di seminari a fa el storta coll, o tegni el pè in tanti scarp, el g'aveva on talent straordinari, on caratter de fer in mezz a tanti ciribira.

Quand l'è staa su, l'ha minga voltaa i quader, come fann tucc i noster minister oh giusta; el s'è conservaa on galantomm a proeuva de bomba on omm de coeur e de fidegh san in del vorrè la giustizia, proteg i poveritt e fagh el muso duro a chississia, come quand el g’ha saraa la porta de la gesa in faccia all'imperator Teodosi, che cont el pretest de l'ordin pubblich - fin d'allora! - l'aveva, faa massacraa la popolazion de Tessalonica e peù, fresch comé una roeusa, el vorreva sentì messa!

E a Valentinian, ch'el g'ha minacciaa de fagh tajà la testa, el rispondeva: ti fà l'imperator e mi foo el vescov - ma el mollava mai sui diritti del so popol!

Quij hin omen!

Figuret tì, Cecca, se al dì d'incoeu on arcivescov el sariss bon de fa, altrettant!

Sant'Ambroeus l'ha scritt anca fior de liber; el predicava in manera che l'ha fina convertii sant'Agostin; cont i Arian el doprava la persuasion e minga el staffill; l’ha daa tusscoss per i pover, l'assisteva i ospedaa; l'ha regolaa el rito, che l'è anmò ona proeva de indipendenza da Roma, anben che i papa abbien faa de tutt per struppiall, fra i alter per portagh via quatter dì de la settimana grassa; l'ha fabbricaa di gês l'ha tegnuu di concilli; l'ha miss al dover i pret, insomma n'ha faa tant de qui bèi rob, e l'ha savuu inspirà tanta confidenza, che i Milanés ghe moriven adree; se, aveven de stranudá corriven de lù a ciamà parêr, tant'è vera che l'han proclamaa sò protettor allora, come l'è anmò adess, a, quell che disen, dopo ona pinola de 1500 anni!

Bisogna dì ch’el fus proppi on gran omon, e l'è mort li adree al 400.

Torna all’inizio