Fiabe

in dialett milanes

 

 

* Giovann

* Sant Ambroeus e i tre tosann

* La Scindiroeura

* Ciccin Borlin

 

 

 

 

 

 

Giovann

 

Gh'era ona volta on fioeu, ch'el se ciamava Giovann: e on dì, l'è andaa a predica. El pret, che gh'era sua predicà, el diseva, che bisognava passà per ona strada stretta e spinosa per andà in paradis. Allora el Giovann, el corr a casa de la soa mamma; el ghe dis: - « Damm duu pan e des centesim, che vuj andà in paradis. » - E la soa mamma gh’i ha daa. E lu, el va, el va, el se troeuva su ona bella strada; e l'ha seguitaa a girà, ma l'ha mai trovaa quella stretta e spinosa. El va ancamò; e el troeuva finalment sta strada. Allora lu, tutt content; el tira su i calzon finna a metà gamba, el va denter in sta strada. Ma, tutt i moment, el borlava in terra e el se insanguinava tutt. Ma l'ha faa tant, che el gh'è reussii andà finna in fin. Quand l'è in fin, el ved ona casa; e lu l'ha creduu, ch'el fuss el paradis, e el se mett a vosà: - « Ah Signor, sont chì anca mi in paradis con vu e cont la Madonna! » - Allora ven foeura on fraa (perchè quella casa l'era on convent de fraa) e el ghe dis: - « Ah el me poer fioeu, come te set insanguinaa! » - E l'ha ciappaa in brasc; e lu insemma a i alter fraa, l'han miss in lett. Ma de lì on poo de temp, hin minga bastaa i cur di fraa e l'è andaa pròpi in paradis.

 

 

 

 

 

(Giovanni)

 

C’era una volta un bambino, che si chiamava Giovanni, e un giorno è andato a messa. Il prete, che c’era a fare la predica, diceva che bisognava passare per una strada stretta e spinosa per andare in paradiso. Allora Giovanni corre a casa dalla sua mamma e le dice: - « Dammi due panini e dieci centesimi, che voglio andare in paradiso. » - E la sua mamma glieli ha dati. E lui cammina, cammina, si trova su una bella strada; e ha continuato a girare, senza mai trovare quella stretta e spinosa. Cammina ancora e trova finalmente ‘sta strada.  Allora tutto contento, si tira su i pantaloni fino a metà gamba, e ci va dentro. Ma ad ogni momento, cascava per terra s’insanguinava tutto. Ha insistito tanto che è riuscito ad arrivarci fino in fondo. Quando è arrivato proprio alla fine, vede una casa, e ha creduto che fosse il paradiso; e si mette a gridare: - « Ah Signore, sono anch’io qui in paradiso con voi  e la Madonna! » - Allora viene fuori un frate (perché quella casa era un convento di frati) e gli dice: - « Ah povero bambino, come sei insanguinato! » - E lo ha preso in braccio. E lui insieme agli altri frati lo hanno portato a letto. Ma di lì a poco, non sono bastate le cure dei frati ed è andato proprio in paradiso.

 

 

 

 

Sant Ambroeus e i tre tosann

 

Gh'era ona volta tre tosann pover pover, che saveven minga come fá a viv; e gh'aveven minga de mamma e minga de papà. E sti poer tosann, ghe toccava andà a messa voeunna a voeunna, perchè gh'aveven on vestii sol intra tre. On dì, passa via Sant'Ambroeus della casa de sti tosann e el ved sul tecc i angiol a ballà. E lu, el val denter; e el ghe dis a i tre tosann: - « Chi l'è che sta chì in sta porta? Sii domà vialter ? » - E lor ghe disen: - « Sì, semm domà nun; ma semm pover pover e gh'hemm minga de mangià. » - Allora lu el dis: - « Ben, mi soo, ch'el Signor el m'ha faa capì, che vialter sii bon. » - El gh'ha miss sul tavol ona borsa de danee; e el gh'ha ditt a sti tosann: « Ve doo sta borsa, che pussee en tiraree foeura de danee, pussee gh’en sarà denter. Ma se vialter sarii cattiv e consumarii i danee, guardee, che el Signor el ve castigarà. » - On mes dopo, el torna a passà via. El guarda sul tecc, e invece de vedè i angiol, el ved i ciapitt, che balleven. Allora  lu, el corr in casa di tosann; el ved là tanti giovin e lor vestii de seda, e la casa tutta in lusso e preparaa di disnaa de prìncip. Allora lu, el va adasi adasi, el porta via la borsa e poeu el ghe dis a i tosann: « Hin quest i promess, che m'avii fa de vess bonn? e l'è quest el ben che ghe vorii al Signor? Vialter no salvarii l'anima, se no andarii in d'on desert a fa penitenza e a morì là. » I tosann, allora, s'hin pentii; e hin cors in d'on desert, in dove no faseven che piang e pregà. Quand hin mort, s'è vist tre colomb a volà in ciel. Eren l'anima de sti tre tosann.

 

 

 

 

La Scindiroeura

 

Ona volta gh'era on Re. El gh'aveva ona tosa. L'era tanto bella che le voreva per sposa, la voreva sposà per mièe; e lee la voreva minga, perché l'era vecc. Lu, seguitava a seccalla de sposall; e lee, on dì per contentall, la gh' ha ditt: - « Famm dùu vestìi a me piasè e on'ochetta che parla, che te sposi. » Come difatti, el gh' ha fàa dùu vestìi, vun pien de stell e on alter cont i ragg del sol. Sicchè, la sera, lu, l’è andàa in lett. El ghe dis: - « Adess ven anca ti, Maria; » - la se ciamava Maria.

E lee, la dis: - « Adess vegni subet. » - L'ha ciappà i dùu vestìi e i ha faa su in d'on fagott e l'ha miss l'ochetta in d'on cadin con denter l'acqua. L'ochetta, la sbatteva i al: e el Re le dimanda: - « Maria, te vegnet a dormì? » - E l'ochetta, la ghe rispondeva: - « Vegni. » 

Lu, el Re, el s’è indormetàa; e el s'è dissedàa pu fin a la mattinna.

La mattinna el leva su, el troeuva pù la soa tosa.

Lee, l'ha miss on bell'-e-brutt, ona finta che se cognosseva domà che i occ; e la s'è missa in viagg; e l'ha seguitaa a viaggià finchè l'ha trovàa ona cittàa, dove gh'era on Re.

L'è andada alla porta del Re e la ghe dis a la guardia de digh a la Reginna se voreven ciappalla per fà la donzella. E la guardia la gh'ha ditt: - « Te gh'hee minga vergogna, brutttascia che te set, a cercà de vegnì a fà la donzella ? »

Dopo, lee, l'ha tornàa a pregà se voreven ciappalla a fa la scindiroeura; a nettà a i fornell, a i fogolar a toeu su la zener. Allora la guardia l'è andada a dighel a la Reginna. La Reginna, la gh'ha ditt de lassalla pur vegnì.

On dì, el fioeu del Re, el ghe dis a la mamma, la Reginna: - « Diman, voeuri fá ona festa de ball. » - E lee, la ghe dis: - « Falla pur. »  - Quand l'è staa che eren adree a ballà,  la Scindiroeura, la ghe dis a la Reginna: - « O sura Reginna, che la me lassa andà a a guardà denter almen dal bus de la ciav, a vedè come fan a ballà, perchè hoo mai veduu. » - E lee, la Reginna, la ghe dis: - « Ben , va: ma torna subet, perchè s'el te ved el me fioeu, chi sa cossa el me dis. » - Allora lee, la Scindiroeura, la va in la soa stanza, la mett su el vestíi pien de stell e la va de denter in sala.

El fioeu del Re, el ved sta bella giovina; l'ha ciappada de ballà.insemma. L'ha faa on gir; e poeu lee, la ghe dis: - « Ch'el me lassa andà a on moment, che torni subet. » - Invece l'h andada a casa a lavorà.

El va a casa, el fioeu del Re, el ghe dis a la soa mamma: - « Se t'avesset de vedè, mamma, che bella gio vina che l'è vegnùu là a la festa! la gh'haveva su on vestìi pien de stell ch'el lusiva per tutta la sala. L'ha faa on gir, e poeu l'hoo veduda pu. La gh'aveva i occ che pareven tutt quej de la Scindiroeura. » - E lee, la seguitava a dì: - « Sont mi quella, sont mi quella. » - E lu, el dis: - « Cossa la dis quella cialla là ? » - E lee, la tornava a dì: - « Sont mi quella, sont mi quella. »

El fioeu del Re, el dis: - « Diman, voeuri fà on'altra festa. »

Quand l'è stàa ch'eren adree a ballà, la Scindiroeura, la ghe dis a la Reginna : - « Che la me lassa andà là, sura Reginua, a guardà denter del bus de la ciav, per vedè se gh'è là quella bella giovina. » - E la Reginna, la ghe dis: - « Te set on poo tropp seccante! s'el te ved el me fioeu, chi sa cossa el dis. » - E lee, la ghe torna a dì: - « Voo là appenna on momentin e poeu torni subet. » - Allora la Reginna, la ghe dis: - « Ben, va. » - La Scindiroeura, la va de sora in la soa stanza, l'ha tiràa via el bell'-e-brutt, la mett su el vestíi cont i ragg del Sol, e la va denter in sala.

El fioeu del Re l’ha ciappada subet per ballà. Lee, l'ha fáa on gir e poeu la ghe dis: - « Ch'el me lassa andà on momentin, che torni « subet. » Intant che la ballava la gh' ha tiràa giò l'anell del fioeu del Re; e la va a casa e la se mett a fa el so mestée.

Va a casa el fioeu del Re, el ghe dia a la soa mamma: - « se t'avesset de vede, mamma! Gh'è vegnùu là ancamò quella bella giovina d'ier. La gh'aveva su on vestíi cont su i ragg del sol, che la lusiva per tutta la sala. » - La Scindiroeura, la seguita: « Sont mi quella, sont mi quella. » - E lu, el dis: La gh'aveva i occ, che paren tutt quej de la Scindiroeura. » E la torna ancora: - « Sont mi quella, sont mi quella. » - E lu, el dis adrèe a la soa mamma: - « Sent cosa la dis quella cialla là. » - E lee, la torna ancamò: - « Sont mi quella, sont mi quella. »

El dì adrèe, el dà on'altra festa; e lee, la gh' è andata pu; e lu, de la passion, el s'è malàa.

Gh'era pù nissun che podeva andà in stanza a portagh de mangià; e lee, la ghe dis a la sura Reginna: « Che la me lassa andà mì, a portagh el pantrìd. » - E la Reginna, la ghe dis: - « Cialla che te set! el voeur nanca che vaga i donzell; t'há giost de andà, ti! » - E lee, la ghe dis ancamò, la Scindiroeura: - « La vedarà, sura Reginna, che de mì l'accettarà. » - Allora la Reginna, la dis: - « Va pur. »

Lee, l'è andada in stanza. Prima andà in del Re, lee, l'è andada in stanza e l'ha miss su el vestíi cont su i ragg del sol. E l'è andada a portagh il pantrìd. La gh'ha miss denter l'anell; e lu, allora, a vedè sta bella giovina, de la contentezza l'è guarìi e l'ha sposada.

Dopo hin andaa a casa a trovà sò pader che l'aveva lassada.

 

 

 

 

Ciccin Borlin

 

Gh'era ona volta on fioeu, che se ciamava Ciccin Borlin.

E la soa mamma, on dì, la ghe dis: « Mena i boeu a mangià in quel praa là. Te faroo on bel chiscioeu; t’el mangiaret intant, ch'el beou el mangia. » - Ciao, el fioeu el va cont el chiscioeu e el boeu. Quand l'è là, el sent ona vos sott terra, che la dis : - « Ciccin Borlin, cascia dent el to didin, in del chisciotin e te vedaret tanti bej robb. » - Lu, l'ha casciàa denter; ma appenna l'è staa dent el dit, el s'è trovaa sott terra; el s'è trovaa cont ona stria veggia veggia, che l'ha miss in caponera, e l'ha lassaa dent on mes.

Quell di duu mes, la va là attacch a la caponera, e la dis : - « Gigin Borlin, cascia foeura el to didin, per vedè se te set deventaa grassin. »  E lu, invece de cascià feeura el dit, l'ha casciaa feeura on ciod. E la veggia, la fa: - « Sta denter, sta denter, che te see magher ancamò. » - De lì a on poo de temp, i tosann de la stria ghe disen a la soa mamma: - « Nun voeurem mangià el Ciccin Borlin; grass sì, grass no, nun el voeurem mangià. » - E la veggia, la fa: - « Com'hoo de fà a fall morì? » - « Ti, tirel foeura della caponera; e mett su on caldar d'acqua bojenta; e digh, de fà sott et foeugh. Quand l'è drèe a fà sott el foeugh, vagh de drèe, ciappel per i gamb e buttel denter in del calder de l'acqua calda. » - Ciao, i tosann van via; e la mamma, la va a tirà foeura Ciccin Borlin de la caponera, e la ghe dis : - « Ven chì, a fà sott el foeugh. » - E lu, el dis : - « Mi sont minga bon; famm vedè come se fa. » - E lee, la ghe fà impara; e lu, el va de drèe, le ciappa per i gamb e le butta in del caldar. Quand l'ha buttada denter, el scappa, el va su ona pianta, el sta là tant temp. Ven a casa i tosann, e se metten a vosà: - « Ven de bass a mangià el Ciccin Borlin, mamma, che l'è cott. » - E se metten a mangià la soa mamma, che l’era in del caldar. Dopo, tiren foeura la testa do la soa mamma; e se s'hin accort, che l'era la soa mamma e minga el Ciccin Borlin. Allora, hin andàa a cerca in la caponera e in giardin el Ciccin Borlin; e l'han trovaa sulla pianta; e ghe disen: - « Ciccin Borlin, come t' hè faa a andà sulla pianta? » - E lu, el dis: - « Ho ciappaa ona bacchetta longa longa de ferr e guzza; e poeu l’hoo fada scaldà ben ben, poeu me sont settàa su e sont andaa su la pianta. » - Allora, i strij hin cors a toeu la bacchetta de ferr rossa e se s'hin settàa su tutt e do, e  hin restàa lì mort. E allora, el Ciccin l'è vegnuu giò, e l'ha ciappaa tutt i danée di strij e l'è andaa a casa a fa el scior con la soa mamma.

 

 

 

Torna a Saggi

 

 

Torna all’inizio della Pagina

 

 

La Canzon

Milanesa